[Dalby 1998] = Andrew Dalby, "Caucasian Languages", Dictionary of Languages. The Definitive Reference to More than 400 Languages, New York, Columbia University Press, 1998, ps.109-10.
Les muntanyes caucàsiques s'alcen entre la Mar Negra i la mar Càspia. En termes geopolítics ajuden a subdividir les tradicionals esferes d'influència de Rússia, al nord, i de Turquia, al sud.
Com altres sistemes muntanyosos (l'Hindu Kush, els Himàlaies, Nova Guinea) el Caucas ha propiciat la supervivència d'un nombre remarcable de llengües, la majoria de les quals són parlades per comunitats reduïdes. Per què? Perquè les estretes valls impedeixen les comunicacions de llarga distància, que ajuden les llengües a expandir-se; i perquè ofereixen unes defenses excel·lents, darrere de les quals les relativament petites comunitats poden sobreviure i prosperar.
Com que els mapes d'aquest llibre són d'escala estàndard, el mapa de les llengües caucàsiques és el més superpoblat de tots. Al Caucas trobem quatre famílies lingüístiques completament diferents [NT: septentrional central, septentrional oriental, septentrional occidental i meridional] – tot i que hi ha evidències cada vegada més clares que el caucàsic septentrional central i el caucàsic septentrional oriental estan relacionats, també hi ha alguns estudiosos que, davant una evidència que encara és més aviat feble, afegeixen el septentrional central i el caucàsic septentrional occidental a aquest grup. Barrejats amb aquests es poden trobar membres d'altres famílies ben conegudes arreu: llengües indoeuropees, que inclouen l'armeni, el rus, el tat (una varietat de persa) i l'osset [NT: llengua indoeuropea del grup irànic], i llengües turqueses, com l'àzeri.
Si és cert, com molts creuen, que les antigues llengües hurrita i urartiana pertanyen a la família del caucàsic septentrional oriental, la història registrada de les llengües caucàsiques es pot remuntar a més de tres mil anys. Si no, els registres comencen amb la invenció de les escriptures armènia i georgiana en el segle IV de la nostra era.
[GEC, IV, 766] Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones. Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l'indoeuropeu; N. Marr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita "jafètica", i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític; Dumézil, Vogt, Bouda i d'altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares. Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud.
Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques. Són trets característics del grup la manca d'elements de classe i de gènere gramatical, una gran riquesa de prefixos i sufixos, un sistema verbal molt complex i un sistema de numeració vigesimal.
El grup de llengües del nord presenta més dificultats d'agrupament. Hom accepta de subdividir-les en llengües del nord-occidental o abkhazo-adiguès, grup força homogeni amb una unitat primitiva, i en llengües del nord-oriental o txetxeno-lèsguiques, grup més divers i molt mal conegut encara, del qual hom ha convingut d'acceptar el parentiu i que és dividit en dos subgrups: el txetxè i el lèsguic o daguestànic.
En conjunt, tenen pocs trets comuns: quant a la fonètica, pobresa del vocalisme i gran complexitat del consonantisme; quant a la flexió, l'ús del cas ergatiu.
Classificació de la GEC
1. [Caucàsic del Nord: Central i Oriental] abkhazo-adigué: abkhaz, ubikh, adigué (kabardí i txerkès).
2. [Caucàsic del Nord: Occidental] txetxeno-lèsguic: txetxè, ingush, bats, àvar, dargua, lèsguic, lak, artxi, udi.
3. [Caucàsic del Sud] kartvelià: georgià, mingrelià, laz, svaneci.
Les muntanyes caucàsiques s'alcen entre la Mar Negra i la mar Càspia. En termes geopolítics ajuden a subdividir les tradicionals esferes d'influència de Rússia, al nord, i de Turquia, al sud.
Com altres sistemes muntanyosos (l'Hindu Kush, els Himàlaies, Nova Guinea) el Caucas ha propiciat la supervivència d'un nombre remarcable de llengües, la majoria de les quals són parlades per comunitats reduïdes. Per què? Perquè les estretes valls impedeixen les comunicacions de llarga distància, que ajuden les llengües a expandir-se; i perquè ofereixen unes defenses excel·lents, darrere de les quals les relativament petites comunitats poden sobreviure i prosperar.
Com que els mapes d'aquest llibre són d'escala estàndard, el mapa de les llengües caucàsiques és el més superpoblat de tots. Al Caucas trobem quatre famílies lingüístiques completament diferents [NT: septentrional central, septentrional oriental, septentrional occidental i meridional] – tot i que hi ha evidències cada vegada més clares que el caucàsic septentrional central i el caucàsic septentrional oriental estan relacionats, també hi ha alguns estudiosos que, davant una evidència que encara és més aviat feble, afegeixen el septentrional central i el caucàsic septentrional occidental a aquest grup. Barrejats amb aquests es poden trobar membres d'altres famílies ben conegudes arreu: llengües indoeuropees, que inclouen l'armeni, el rus, el tat (una varietat de persa) i l'osset [NT: llengua indoeuropea del grup irànic], i llengües turqueses, com l'àzeri.
Si és cert, com molts creuen, que les antigues llengües hurrita i urartiana pertanyen a la família del caucàsic septentrional oriental, la història registrada de les llengües caucàsiques es pot remuntar a més de tres mil anys. Si no, els registres comencen amb la invenció de les escriptures armènia i georgiana en el segle IV de la nostra era.
***
[GEC, IV, 766] Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones. Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l'indoeuropeu; N. Marr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita "jafètica", i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític; Dumézil, Vogt, Bouda i d'altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares. Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud.
Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques. Són trets característics del grup la manca d'elements de classe i de gènere gramatical, una gran riquesa de prefixos i sufixos, un sistema verbal molt complex i un sistema de numeració vigesimal.
El grup de llengües del nord presenta més dificultats d'agrupament. Hom accepta de subdividir-les en llengües del nord-occidental o abkhazo-adiguès, grup força homogeni amb una unitat primitiva, i en llengües del nord-oriental o txetxeno-lèsguiques, grup més divers i molt mal conegut encara, del qual hom ha convingut d'acceptar el parentiu i que és dividit en dos subgrups: el txetxè i el lèsguic o daguestànic.
En conjunt, tenen pocs trets comuns: quant a la fonètica, pobresa del vocalisme i gran complexitat del consonantisme; quant a la flexió, l'ús del cas ergatiu.
Classificació de la GEC
1. [Caucàsic del Nord: Central i Oriental] abkhazo-adigué: abkhaz, ubikh, adigué (kabardí i txerkès).
2. [Caucàsic del Nord: Occidental] txetxeno-lèsguic: txetxè, ingush, bats, àvar, dargua, lèsguic, lak, artxi, udi.
3. [Caucàsic del Sud] kartvelià: georgià, mingrelià, laz, svaneci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada