divendres, 17 d’octubre del 2008

La genòmica històrica i els berbers

Webislam: Pensament > Contemporani - 29/12/1999 0:00 - Autor: Antonio Arnaiz Villena - Font: El País

Les noves tècniques de genètica molecular aplicada a l'estudi dels gens en les diferents poblacions estan sent molt utilitzades i una nova branca de la ciència emergeix amb força: la genòmica històrica. La comparació dels perfils genètics de grups ètnics permet posar a prova els postulats històrics moltes vegades basats en deduccions poc objectivables: sens dubte, la genòmica complementa la història clàssica. Així es va establir que la moderna espècie humana va sortir fa uns quants cents de milers d'anys de l'Àfrica i va poblar el planeta. En l'àmbit mediterrani s'ha vist, amb l'estudi dels gens HLA, com el substrat genètic antic mediterrani no estava integrat pels grecs, però sí pels anatòlics (turcs), iranians, jueus, libanesos, cretencs, egipcis, algerians, marroquins, ibèrics (portuguesos, bascos i espanyols) i italians.

La història ens diu que els grecs micènics van entrar (o es van fer notar) a la península balcànica uns 2.000 anys abans de Crist. Van destruir l'imperi cretenc i van assimilar la seva cultura (i escriptura). Però de qui era el patrimoni cultural cretenc? La genòmica històrica ens diu que, en part, de tots els mediterranis, que portaven ja milers d'anys mantenint un flux cultural i genètic important. Grècia va ser un gresol que va absorbir també altres cultures antigues mediterrànies a més de la cretenca. En aquest context, el poble berber (els imazighen), amb característiques lingüístiques i genètiques pròpies, ha estat injustament deixat en un costat de la història. La lingüística, que és una arma d'estudi paral·lela a la genòmica per al reestudi de la història, demostra que el berber es parlava des de les Illes Canàries (guanxe) fins a Egipte (oasi de Siwa), i des de la costa sud mediterrània fins a l'àrea subsahariana. Una extensió similar a la dels Estats Units.

Col·laborant amb Jorge Alonso García hem conclòs que els pobles berbers es van veure forçats probablement a una emigració massiva, en establir-se fa 6.000 anys abans de Crist les condicions hiperàrides del Sàhara. Es van dirigir cap a les Canàries, cap a l'Orient Mitjà i cap a Ibèria i les illes mediterrànies. Part del patrimoni genètic i cultural d'Ibèria es deu als berbers. La llengua ibèrica antiga, la basca (com l'etrusca i la minoica) està molt emparentada amb la berber. Van contribuir els berbers al desenvolupament cultural dels mediterranis pregrecs? És molt probable que així fos: els resultats de la genòmica històrica i la lingüística no deixen lloc a dubtes. Els actuals nord-africans del Magreb, parlin àrab o àrab i bereber, són majoritàriament berbers, entenent per tals els pobladors autòctons prefenicis del nord de l'Àfrica.

Les invasions àrabs del segle VII-VIII tant a Ibèria com al nord de l'Àfrica van ser genèticament poc importants: uns relativament pocs militars i aristòcrates anaven "conquerint" i reclutant tropa local per al següent pas d'annexió territorial veïna. La imparable força de l'islam ha esborrat caràcters culturals, però els gens segueixen allà, mostrant la seva aclaparadora veritat. Aquest cas és paral·lel al turc: la genòmica demostra que relativament pocs turcs centreasiàtics van imposar la seva llengua a anatòlics del substrat genètic mediterrani antic. L'islam i la interpretació interessada de la història per països no mediterranis ens han fet veure els turcs també com a estranys. Ho són en menor grau que els grecs.

* Antonio Arnaiz Villena és catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid.

Imatges - El Sol en temps real

PALESTINA LLIURE! BOICOT A ISRAEL!

PALESTINA LLIURE! BOICOT A ISRAEL!
Vosaltres, sionistes, sou els terroristes!

PALESTINA.CAT

Camins de l'Esperit

Karbalā’ / كربلاء

La Terra d'Enlloc

Parlar i escriure

Šarqu-l-Alandalus = شرق الاندلس