L'Homo sapiens va poder sortir de l'Àfrica a través del Sàhara

L'expansió de les primeres onades dels nostres avantpassats va poder fer-se a través del Sàhara

Autor: Emili J. Blasco - Font: ABC

Homo sapiens.

El Sàhara no sempre ha estat tan àrid com avui el coneixem. Imatges de radar i anàlisis geoquímiques de sediments en diverses localitzacions del desert han permès la troballa de rastres d'antics rius que el travessaven i arribaven fins a la Mediterrània en la zona de l'actual Líbia. Aquest corredor verd va ser utilitzat per les primeres migracions d'homo sapiens, l'aparició del qual es calcula que va ocórrer fa entre 150.000 i 200.000 anys a l'Àfrica subsahariana, d'acord amb una investigació realitzada per científics britànics.

Fins ara es creia que la dispersió de l'home modern des del centre de l'Àfrica s'havia produït seguint la ruta de la vall del Nil. La teoria es mantenia per considerar que l'aridesa del desert del Sàhara impedia haver-lo creuat a peu, malgrat que la datació de troballes arqueològiques a la vall del Nil i el Pròxim Orient no avalaven del tot la via egípcia.

La nova investigació, dirigida per Anne H. Osborne, de la Universitat de Bristol, aporta per primera vegada proves que l'expansió de les primeres onades dels nostres avantpassats va poder fer-se a través del Sàhara, la qual cosa s'ajusta més a l'antiguitat de les restes fòssils trobades a la costa sud mediterrània. L'estudi defensa que «el Nil no hauria de ser ni l'única ni, potser, la ruta potencial més probable de dispersió».

Un corredor d'aigua dolça

Les proves realitzades amb radar detecten llits fòssils de rius ara enterrats que creuen el desert i desemboquen a la costa mediterrània. L'existència d'aquests canals explicaria la dispersa troballa en alguns oasis de certes artesanies datades a mitjan l'Edat de Pedra relacionades amb altres de trobades a prop del mar.

L'estudi presenta dades geoquímiques que demostren que l'aigua en aquests sistemes fòssils derivava del sud. «Això prova l'existència d'un ininterromput corredor d'aigua dolça a través de l'actualment hiperàrida regió del Sàhara en el moment de les primerenques migracions de l'home modern cap al nord de l'Àfrica i fora d'ella», assevera l'equip investigador.

Corredors verds

De fa aproximadament 130.000 anys daten les restes d'homo sapiens més antigues trobades a la zona més occidental d'Orient Mitjà. Fins ara se suposava que l'espècie havia arribat allà a través de la vall del Nil. Tanmateix, nous fòssils i troballes arqueològiques han revelat una àmplia distribució d'homo sapiens al llarg de la costa del nord de l'Àfrica i el nord del Sàhara durant aquell mateix període, la qual cosa recolzaria la tesi de l'ús dels corredors verds del Sàhara.

«Utilitzant anàlisis geoquímiques hem demostrat que aquests canals eren actius durant l'últim període interglacial. Això ofereix un important curs d'aigua en aquesta regió que d'una altra manera seria àrid», segons Anne H. Osborne.

Per a Derek Vance, un altre dels autors de l'estudi, en el qual també han participat geòlegs libis, es demostra per primera vegada que «les pluges monsòniques van alimentar els rius que s'estenen des del Sàhara fins a la Mediterrània». De fet, afegeix, «aquests corredors van rivalitzar amb la vall del Nil com a rutes potencials per a les migracions humanes fins a la Mediterrània».