divendres, 14 de novembre de 2008

El reconeixement de l'autonomia indígena i les 36 llengües natives, al nou projecte de Constitució bolivià

Nationalia

21/10/2008

El Govern i la oposició acorden celebrar un referèndum sobre la proposta de carta magna el proper gener de 2009 · És la primera vegada que el poble bolivià vota una Constitució · Desenes de milers de seguidors del president Morales s'havien manifestat a La Paz per mostrar el seu suport al projecte i pressionar sobre l'acord.

"Bolívia es constitueix en un Estat Unitari Social de Dret Plurinacional Comunitari, lliure, independent, sobirà, democràtic, intercultural, descentralitzat i amb autonomies. Bolívia es funda en la pluralitat i el pluralisme polític, econòmic, jurídic, cultural i lingüístic, dins del procés integrador del país". Així és com la proposta de nova Constitució defineix l'Estat bolivià, una proposta que, gràcies a l'històric acord de dimarts 21, serà duta a referèndum popular el gener de l'any 2009.

Govern i oposició han discutit durant les darreres setmanes sobre la proposta de Constitució que ha de substituir l'actual, vigent des de l'any 1967, i que ha d'acabar amb una de les etapes més convulses de la història recent de Bolívia. El nou document inclou millores substancioses per als pobles indígenes del país, marginades històricament, i per a la diversitat lingüística i cultural en general.

El projecte preveu la oficialitat de les 36 llengües indígenes del país, al costat del castellà, així com la obligatorietat que tant el Govern central com els autonòmics utilitzin dues llengües com a mínim. A més, qualsevol treballador funcionari haurà de dominar el castellà i al menys una llengua nativa.

També es proposen canvis pel que fa a la descentralització i l'autonomia, una de les qüestions que es troben al nucli del conflicte entre el Govern indigenista i els prefectes dels quatre departaments de l'est del país. El projecte inclou tres nivells diferents amb plenes competències -legislativa, reglamentària, fiscalitzadora i executiva-. Són els nivells departamental, municipal i indígena. Pel que fa a l'autonomia departamental, l'Estat es reserva la política general sobre terres, territori, i la seva titularitat. Respecte a l'autonomia indígena, la carta estableix que estarà basada en "territoris ancestrals", i que el Govern dels quals s'exercirà a través de les seves pròpies normes i formes d'organització, "establertes en els seus estatuts i subjectes a la Constitució".

També hi ha un nivell regional amb competències més reduïdes: capacitat deliberativa, normativa-administrativa i fiscalitzadora.

Un llarg camí
Aquest acord és una modificació d'un projecte de Constitució anterior, que el novembre de l'any 2007 va ser aprovat per l'Assemblea però boicotat per l'oposició, la qual cosa va iniciar una etapa de tensions i violència entre partidaris del Govern i opositors, concentrats sobretot al voltant dels quatre prefectes de "la mitja lluna", els departaments orientals del país més rics en hidrocarburs i contraris a la política d'Evo Morales.

Al cap d'uns mesos, els quatre departaments van votar a favor d'un nou Estatut d'autonomia, redactat al marge de la Constitució, i l'agost del 2008 els bolivians van votar un referèndum revocatori en virtut del qual sortiren reforçats tant el president com els prefectes opositors. Una ronda de conversacions, fallides, va ser el següent pas, i finalment el Congrés va reprendre el diàleg sobre el projecte de la Constitució.

Més informació:

Imatges - El Sol en temps real

PALESTINA LLIURE! BOICOT A ISRAEL!

PALESTINA LLIURE! BOICOT A ISRAEL!
Vosaltres, sionistes, sou els terroristes!

PALESTINA.CAT

Camins de l'Esperit

Karbalā’ / كربلاء

La Terra d'Enlloc

Parlar i escriure

Šarqu-l-Alandalus = شرق الاندلس