Pel que fa a l’administració estatal, l’informe europeu critica que l’Estat no hagi resolt encara les deficiències de coneixement i ús de les llengües catalana, basca i gallega a l’àmbit judicial o a empreses com Correus o Renfe. Així, el text reclama a Espanya que garanteixi que un "percentatge adequat" del seu personal als territoris amb una llengua pròpia diferent al castellà conegui aquests idiomes. "Les autoritats espanyoles no han pres mesures significatives per superar els problemes identificats", lamenta l’informe.
D’altra banda, el Comitè d’Experts europeu que ha elaborat recomanacions per a l’Estat espanyol alaba la política lingüística que es duu a terme a Catalunya, Euskadi i Galícia. El comitè entén que les mesures adoptades pels tres governs han permès de "reactivar" l’ús de les respectives llengües pròpies. Encara més, l’informe assenyala que el sistema de "plena immersió" educativa, aplicat a Catalunya des dels anys 80, ha de ser assolit arreu, "sumat al model bilingüe".
Territori per territori
En relació als països de llengua catalana, l’informe europeu preveu que l’ús del català augmentarà a Catalunya gràcies a l’Estatut de 2006. A les Balears, els experts critiquen que encara no s’ofereixi "una part important" de l’ensenyament en català. A la Franja, el comitè admet que s’estan fent "esforços" en l’àmbit educatiu, però critica que encara no existeixi un instrument jurídic de promoció del català (cosa que també val per a la llengua aragonesa de les valls pirinenques). Al País Valencià, l’informe continua trobant a faltar "un model educatiu essencialment en valencià a tots els nivells de l’ensenyament".
A Euskadi, els experts europeus consideren que s’han fet evidents avanços, però que cal implementar millores en àmbits com l’ensenyament tècnic i professional. A Navarra, el comitè aplaudeix la creació de l’Oficina de la Llengua Basca però critica deficiències en l’àmbit de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació.
En relació a Galícia, l’informe lamenta que el nombre d’alumnes que reben la seva educació escolar en gallec "és molt baix".
A Astúries, els experts recorden que l’asturià encara no és llengua oficial, i citen "obstacles per a la promoció" de la llengua pròpia del principat "en particular a l’àmbit de l’ensenyament".
Per acabar, l’informe torna a criticar les autoritats espanyoles per no haver aportat informació a Europa sobre la resta de llengües que es parlen dins de les fronteres de l’Estat. Són el portuguès a Olivença (Extremadura), l’àrab a Ceuta, l’amazic a Melilla, i les dues llengües dels gitanos, el romaní i el caló.
+ VilaWeb: El Consell d’Europa avala la ’immersió total’ en català
+ Avui: El Consell d’Europa avala la immersió en català, basc i gallec
1 comentari:
Aquest informe no fa més que incidir en la feina feta i la molta que ens queda per fer a tots. Personalment no veig gaire interès en les institucions per estimular la curiositat de la gent més enllà de fronteres i nacionalismes de pa sucat amb oli, i encara en veig menys entre els ciutadans, per conèixer altres llengües i/o cultures.
El passat mes de septembre vaig passar uns dies a Euskalerria i vaig poder comprovar personalment com estan les coses amb el seu idioma. La meva impressió general va ser molt bona, tot i que, com aquí, hi ha zones on costa trobar gent que el parli amb naturalitat i que el mostri als de fora.
Crec que el futur d'aquestes llengües depén més que mai de nosaltres. Si insistim i decidim de parlar més el nostre idioma, les institucions no tindran més opció que espabilar-se. M'indigna comprovar cada dia el poc català que es parla a les institucions públiques, i a sobre tenen la barra d'exigir el nivell C a qualsevol candidat a oposicions a l'ajuntament, a la Generalitat, etc etc. El nivell de català que em trobo als organismes públics és, en general, penós...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada