Europa estira les orelles a Espanya pel poc ús del català, basc i gallec

Un comitè d’experts reclama millores a l’administració de Justícia i alaba el sistema d’immersió lingüística escolar

Món Divers

El Consell d’Europa considera que l’Estat espanyol empra poc el català, el basc i el gallec, alhora que li reclama protecció per a llengües com l’asturià, l’aragonès, el portuguès, l’àrab i l’amazic. Són alguns dels aspectes destacats de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell sobre l’aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que es va fer públic ahir.

Pel que fa a l’administració estatal, l’informe europeu critica que l’Estat no hagi resolt encara les deficiències de coneixement i ús de les llengües catalana, basca i gallega a l’àmbit judicial o a empreses com Correus o Renfe. Així, el text reclama a Espanya que garanteixi que un "percentatge adequat" del seu personal als territoris amb una llengua pròpia diferent al castellà conegui aquests idiomes. "Les autoritats espanyoles no han pres mesures significatives per superar els problemes identificats", lamenta l’informe.

D’altra banda, el Comitè d’Experts europeu que ha elaborat recomanacions per a l’Estat espanyol alaba la política lingüística que es duu a terme a Catalunya, Euskadi i Galícia. El comitè entén que les mesures adoptades pels tres governs han permès de "reactivar" l’ús de les respectives llengües pròpies. Encara més, l’informe assenyala que el sistema de "plena immersió" educativa, aplicat a Catalunya des dels anys 80, ha de ser assolit arreu, "sumat al model bilingüe".

Territori per territori

En relació als països de llengua catalana, l’informe europeu preveu que l’ús del català augmentarà a Catalunya gràcies a l’Estatut de 2006. A les Balears, els experts critiquen que encara no s’ofereixi "una part important" de l’ensenyament en català. A la Franja, el comitè admet que s’estan fent "esforços" en l’àmbit educatiu, però critica que encara no existeixi un instrument jurídic de promoció del català (cosa que també val per a la llengua aragonesa de les valls pirinenques). Al País Valencià, l’informe continua trobant a faltar "un model educatiu essencialment en valencià a tots els nivells de l’ensenyament".

A Euskadi, els experts europeus consideren que s’han fet evidents avanços, però que cal implementar millores en àmbits com l’ensenyament tècnic i professional. A Navarra, el comitè aplaudeix la creació de l’Oficina de la Llengua Basca però critica deficiències en l’àmbit de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació.

En relació a Galícia, l’informe lamenta que el nombre d’alumnes que reben la seva educació escolar en gallec "és molt baix".

A Astúries, els experts recorden que l’asturià encara no és llengua oficial, i citen "obstacles per a la promoció" de la llengua pròpia del principat "en particular a l’àmbit de l’ensenyament".

Per acabar, l’informe torna a criticar les autoritats espanyoles per no haver aportat informació a Europa sobre la resta de llengües que es parlen dins de les fronteres de l’Estat. Són el portuguès a Olivença (Extremadura), l’àrab a Ceuta, l’amazic a Melilla, i les dues llengües dels gitanos, el romaní i el caló.

Vegeu també:

+ VilaWeb: El Consell d’Europa avala la ’immersió total’ en català

+ Avui: El Consell d’Europa avala la immersió en català, basc i gallec

L'estratègia expansiva

L'estratègia expansiva, invasiva, de l'Estat Espanyol sempre s'ha fet contra el que és diferent: començà amb la croada cristiana contra Al-Andalús, continuà amb l'expulsió dels jueus (1492), la dels andalusins, anomenats moriscos, (1609), la destrucció i la depredació de les cultures indígenes amb la conquista americana, i continua encara amb la darrera expansió colonial en el territori que li és més proper: destrucció d'Euskal Herria, de Galícia, dels Països Catalans, de la mateixa Andalusia actual. El fals mite de la tolerància, aplicat tradicionalment pels historiadors benpensants a la cultura d'Al-Andalús, i ara al que és 'políticament i democràticament correcte', no és sinó la dissimulació de la profunda intolerància que jau amagada en l'inconscient col·lectiu de la majoria dels espanyols, inclosos els 'nous espanyols', i especialment en els 'nacionalistes espanyols'.