Aprendre xinès a partir del català

De Wiccac

Xina.cat
http://www.xina.cat/cursos/mandari

# Curs de xinès
# Diccionari xinès català
# Nom xinès
# Cultura xinesa
# Fòrum

加泰罗尼亚 Jiātàiluóníyà Catalunya

--
Carles Montoto
+ ||||
|||| +

'Vivim en un bilingüisme fals que anorrea i margina la nostra llengua'

Publicat en el diari digital directe.cat dimecres 12 de novembre del 2008

http://tinyurl.com/63y72w

Elisabet Molina és responsable territorial i portaveu nacional de la Coordinadora d’Associacions en Defensa de la Llengua Catalana (CAL). La CAL va néixer amb la necessitat de canalitzar les inquietuds d'un seguit d’associacions, persones i col·lectius d'arreu dels Països Catalans. La CAL va nèixer el 23 d’abril de 1996, la diada de Sant Jordi, impulsada per la societat civil, amb la ferma voluntat d’articular una organització autocentrada i arrelada al territori, amb un objectiu clar: el treball per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

La CAL ja porta més de deu anys treballant per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional, quina ha estat l’evolució de l'entitat amb tots els canvis socials i polítics que hi ha hagut?

Malgrat que portem 12 anys treballant perquè el català sigui considerada l'única llengua oficial als Països Catalans i, tot i haver observat un creixement en la defensa de la nostra llengua i cultura, l’evolució a la plena normalització lingüística ha estat lenta i no plena, ja que l’objectiu encara no s’ha assolit. Si visquéssim en un país normalitzat i amb normalitat, organitzacions com la CAL no tindrien raó d’ésser. Però tampoc podem confiar que aquesta normalitat ens la duguin els partits polítics, perquè ja hem vist quin paper hi juguen i ho podem exemplificar amb l'aplicació del decret per la tercera hora de castellà, la LEC o el paper mullat que representa la llei de política lingüística. Fins que no hi hagin lleis a favor de la llengua catalana, haurem de continuar treballant des de la societat civil i el teixit social i cultural per exigir-ho.

Quin creixement ha tingut la CAL? Com s’ha notat en el treball diari?

La CAL ha crescut sobretot a nivell territorial. S’han creat nous nuclis locals a l’àrea metropolitana de Barcelona, a les comarques de Tarragona i hem començat a tenir contactes amb persones de Lleida per a constituir-hi nuclis locals. Seguim tenint, però, dificultats per tenir nuclis estables a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la Catalunya Nord i a les Illes, tot i que en aquests territoris treballem amb les entitats de defensa de la llengua i disposem de socis i sòcies que col·laboren amb les campanyes que potenciem des la CAL nacional.

A nivell diari, ha crescut el nombre de denúncies rebudes a través del nostre web, on s'han rebut queixes d'agressions que han patit persones vers la llengua. En aquest sentit, s’està habilitant un gabinet jurídic que doni respostes a aquestes agressions, més enllà de la denúncia. També ha crescut el nombre de persones i entitats que han mostrat interès en organitzar el Correllengua o altres campanyes a les seves viles, pobles i comarques.

Quines expectatives de futur té la CAL? Fins on es vol arribar?

L’objectiu segueix sent el mateix que el primer dia: acabar amb la menysvaloració de la nostra cultura i, per tant, presentar-la arreu del món com el que és: una cultura innovadora, integradora i desacomplexada; garantir un futur digne per la nostra llengua, tot assegurant polítiques actives per proporcionar-ne el seu ús social i reclamar el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori, a tots els Països Catalans.

Com a nou objectiu, recollim la resolució de l’última assemblea en qual la CAL aposta per treballar conjuntament amb les diferents entitats nacionals en defensa de la llengua, com són la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, com també la Plataforma pel Dret de Decidir.

Quin treball conjunt feu amb aquest conjunt d'entitats de la societat civil catalanista? Us complementeu?

La intenció de la CAL és mantenir una col·laboració estreta amb les entitats que abans esmentava i, en la mesura que ens sigui possible, elaborar una estratègia unitària que ens permeti avançar en la defensa de la nostra llengua.

Com valoreu el Correllengua 2008?

Enguany s’ha celebrat el Correllengua a 450 municipis, cinquanta més que l’any passat, i hi han participat més de 300.000 persones. Malgrat aquest creixement i que enguany vam iniciar el Correllengua la vigília de Sant Joan, la participació ha minvat en els actes nacionals, com el d’inici a Sant Miquel de Cuixà i el de cloenda a Perpinyà.

Per què creieu que ha arrelat aquesta iniciativa?

El Correllengua ha arrelat amb força arreu dels Països Catalans. Tot i tenir uns eixos que venen donats per la CAL, s’adapta a la realitat dels territoris i els nuclis locals (persones i/o entitats) i aquests marquen les seves pròpies activitats. A més, partim de la idea que el Correllengua pertany a la societat i al teixit cultural d’arreu dels Països Catalans.

Després de més de 10 anys del Correllengua, creieu que aquest és un model vigent? Es reinventarà en properes edicions? O bé són els nuclis locals els qui cada any innoven per la seva banda?

De fet, el Correllengua ha estat i és la marca de la CAL amb més resposta i és del tot vigent en tant que no hem assolit la plena normalització de la llengua catalana. Això no vol dir que en properes edicions preveiem novetats en la seva organització, com per exemple, crear mitjans que facilitin la coordinació territorial, amb més presència de tots els territoris als actes d’arreu del territori.

Quin impacte ha tingut el Correllengua en els nouvinguts?

Mitjançant el Correllengua, hem pogut arribar a les diferents comunitats nouvingudes i, sobretot, amb els projectes ‘Tallers’ i ‘Xerrem’ que els donen a conèixer la nostres llengua i la nostra cultura. La resposta és variada, hi ha poblacions i barris on el treball amb els i les nouvingudes és constant i s’ha aconseguit arrelar diferents parelles i grups de conversa en llengua catalana, així com la implicació de comerços i altres entitats i agents que es comprometen a atendre’ls en català.

Com veieu la salut de la llengua catalana?

Tot i que cada cop més nombre de persones coneixen la llengua catalana, el seu ús minva, sobretot entre els joves. Això passa perquè el català no compta amb eines suficients per promocionar-la i protegir-la. Vivim en un bilingüisme fals que anorrea i margina la nostra llengua, donat que aquest bilingüisme només protegeix les llengües castellana i francesa. Només cal sortir al carrer, a qualsevol territori dels Països Catalans, per comprovar que no podem viure plenament en català. Decrets com el de la tercera hora en castellà no ajuden a millorar aquesta situació, ans al contrari. Des de la CAL creiem fermament que fins que el català no sigui la única llengua oficial als Països Catalans aquesta situació de desmillora no variarà.

Quines accions està duent a terme la CAL en relació a la possible resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, si aquesta inclou importants retallades en el finançament i la llengua?

Des de la CAL ja vam iniciar la campanya demanant el ‘No a l’estatut’ perquè pensem que la via estatutària està esgotada i ha quedat demostrat que no ens ajudarà a normalitzar la situació del català. En relació a la tercera hora, conjuntament amb la campanya ‘Pel català a l’escola’ vam elaborar un manifest on fèiem una crida a la comunitat educativa a practicar la insubmissió a aquest decret.

La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans

Publicat en el diari digital directe.cat dissabte 1 de novembre del 2008
http://www.directe.cat/acn/la-plataforma-per-la-llengua-publica-salam-al-catala-per-acostar-la-llengua-als-musulmans

Trobareu SALAM AL CATALÀ en format pdf en l'enllaç
http://www.plataforma-llengua.cat/doc/salamalcatala.pdf

La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans

Una col·laboració de la Plataforma per la Llengua amb el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya ha culminat en l'edició 3.000 exemplars de 'Salam al català'. Aquesta publicació persegueix 'mostrar els vincles comuns' de les realitats catalana i musulmana i apropar la llengua a la població araboparlant resident a Catalunya. Es tracta, segons el responsable d'acollida de la Plataforma, Pere Campí, 'del primer fruit' d'aquest treball conjunt. El portaveu del Consell, Mohammad Halhoul, ha subratllat la importància de donar a conèixer als nouvinguts que el català és la llengua 'principal' a Catalunya.

L'autor de la versió catalana de la web de l'Europarlament tradueix també la seva televisió en línia

Notícia publicada al web de Wiccac: http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=570&Itemid=2 L'autor de la versió catalana de la web de l'Europarlament tradueix també la seva televisió en línia

Escrit per Jordi Pons Corbella

dimarts, 07 octubre de 2008

Miquel Català, l'informàtic del Segrià que va traduir fa alguns mesos la web del Parlament Europeu a la llengua catalana, ha afegit a la web traduïda Europarl.cat, la traducció de la nova televisió en línia que ha estrenat l'Europarlament fa poques setmanes, EuroparlTV. En el seu dia l'estrena de la traducció de la pàgina web del Parlament Europeu va significar pel jove del Segrià les 'amenaces' de diversos responsables de l'Europarlament de denunciar-lo per haver infringit els drets d'autor, i el van instar a tancar la pàgina web,cosa que el jove no va fer. http://www.europarl.cat/tv-EN_PROVES/signa_ca.php http://www.europarltv.europa.eu/ La seva acció, feta en denúncia de la manca de reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees, va tenir el suport de molts ciutadans catalanoparlants, així com d'alguns europarlamentaris catalans. Aquest suport va fer que el Parlament Europeu es decidís a obrir una plana web en llengua catalana, que s'estrenarà properament. Ara Miquel Català, amb l'obertura de la versió catalana de la televisió del Parlament Europeu, pretén continuar les pressions per aconseguir l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea. Per aquest motiu vol recollir signatures per reclamar-la, i ho farà aprofitant la web de la traducció, així com la secció de televisió on-line també traduïda. http://www.racocatala.cat/noticia/lautor-versio-catalana-web-leuroparlament-tradueix-tambe-seva-televisio-on-line

Manifest de la Federació Galeusca arran de la publicació "Manifiesto por una lengua común"

Font: AELC

Davant el discurs pretesament homogeneïtzador i centralista que subjau en el “Manifiesto por la lengua común”, la Federació d’Associacions d’Escriptors GALEUSCA manifesta que:

1. La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l’estat espanyol, lluny de ser entesa com una “asimetria” o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d’estats que conformen l’Europa plurilingüe.

2. El gallec, l’èuscar i el català no són “invents” d’ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d’anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d’usos públics, no es van produir de manera “natural”, sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l’estat, sense cap consulta ni acord previs.

3. L’article 3 de la Constitució espanyola garanteix la presència d’aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l’estat, mitjançant l’exigència a tots els ciutadans de l’obligació de conèixer el castellà. Tots els ciutadans de Galícia, d’Euskadi i dels Països Catalans assumeixen a la pràctica aquesta exigència, ja que no hi ha cap persona que no tingui una bona competència en castellà, independentment que el tinguin com a primera llengua o com a segona. En canvi, pel que fa al gallec, a l’èuscar i al català, la legislació no preveu l’obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se’ls reconeix, a usar-los.

4. El gallec, l’èuscar i el català també són llengües oficials en els seus territoris, que és el mateix que dir que són les llengües pròpies d’aproximadament el 40% de la població de l’estat espanyol. Aquests codis lingüístics diferents del castellà, legítims i en els quals es reconeix el recorregut i l’expressivitat d’un poble i d’una cultura, són instruments de comunicació igualment “democràtica”, eines de relació interpersonal útils i necessàries per a la societat que les sustenta.

5. El dret a l’ús públic, en totes les instàncies, de la llengua pròpia està reconegut en totes les legislacions democràtiques del món. En l’àmbit europeu, cal que recordem la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (aprovada i ratificada per l’estat espanyol) o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada per unanimitat pel Congrés dels Diputats.

6. La visió anul·ladora que des de l’enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua i, conseqüentment, reforçar els plantejaments diferenciadors entre ciutadans de primera i de segona per raons de llengua. La competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món, que obri les fronteres del respecte per l’altre des de la interpretació d’una relació d’equitat entre els éssers humans, independentment del seu lloc de naixement, de residència i de llengua pròpia. A més, el Manifiesto parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat.

7. L’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu i com a sinònim d’enriquiment de l’individu, ja que l’aprenentatge plurilingüe estimula l’expressivitat i el coneixement de les persones. En el cas de Galícia, Euskadi i els Països Catalans és imprescindible que la població sigui competent en les dues llengües oficials, a fi que cadascú pugui decidir lliurement quina d’elles farà servir en els diferents àmbits i situacions. És a dir, la doble competència és imprescindible per garantir la llibertat lingüística.

8. Per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada. És a dir, per garantir els drets que tenim també els parlants del català, èuscar i gallec es necessiten polítiques lingüístiques que creïn les condicions per exercir-los, tal i com va dictar el Tribunal Constitucional en la sentència 334/1994 quan “avalava un tracte desigual, que no discriminatori, per a les dues llengües oficials en funció del caràcter propi d’una d’elles que precisa d’una acció normalitzadora que ha d’implicar, necessàriament, accions de suport singularitzat”.

9. Les polítiques lingüístiques aplicades a l’àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües, tenen com a objectiu aconseguir que l’alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d’anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística.

10. Les escriptores i els escriptors gallecs, bascos i catalans PROCLAMEM la nostra voluntat de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem. Repudiem enèrgicament tots els intents d’EXCLUSIÓ que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües i lamentem que, en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EEUU, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament dicriminat.

11 de juliol de 2008

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG)
Euskal Idazleen Elkartea (EIE)

زهرة المدائن / La flor de les ciutats

Josep Ramon Gregori Muñoz

Data: 2008/5/23
Assumpte: زهرة المدائن La flor de les ciutats

------

لأجلك يا مدينة الصلاة أصلّي
Per tu, ciutat de l'oració, jo prego!
لأجلك يا بهيّة المساكن ، يا زهرة المدائن
Per tu, la més esplèndida de les llars, la flor de les ciutats!
يا قدس, يا قدس, يا قدس يا مدينة الصلاة أصلّي
Jerusalem, Jerusalem, Jerusalem ciutat de l'oració! Jo prego.
عيوننا إليك ترحل كلّ يوم , ترحل كلّ يوم
Devers teu viatgen els nostres ulls cada dia,
تدور في أروقة المعابد
giren pels portals dels temples,
تعانق الكنائس القديمة
abracen les esglésies antigues
وتمسح الحزن عن المساجد
i eixuguen la tristor de les mesquites.

عيوننا إليك ترحل كلّ يوم
ترحل كلّ يوم
تدور في أروقة المعابد
تعانق الكنائس القديمة
وتمسح الحزن عن المساجد

يا ليلة الإسراء
Nit de l'ascensió!
يا درب من مرّوا إلى السماء
Camí dels qui van anar al cel.
عيوننا إليك ترحل كلّ يوم وإنّني أصلّي

الطفل في المغارة وأمّه مريم وجهان يبكيان
El nen Jesús a la cova i sa mare Maria són dues cares que ploren
الطفل في المغارة وأمّه مريم وجهان يبكيان
يبكيان, لأجل من تشرّدوا
a causa dels que han estat desterrats.
لأجل أطفال بلا منازل
Pels infants sense casa,
لأجل من دافع واستشهد في المداخل
pels defensors que han mort màrtirs en els refugis
واستشهد السلام في وطن السلام
i han mort màrtirs de la pau en la pàtria de la pau.
وسقط العدل على المداخل
La justícia va caure sobre els refugis.
وسقط العدل , وسقط العدل , وسقط العدل على المداخل

حين هوت مدينة القدس
Quan va caure la ciutat de Jerusalem
تراجع الحبّ وفي قلوب الدنيا استوطنت الحرب
va retrocedir l'amor i en els cors del món es va implantar la guerra.
حين هوت مدينة القدس
تراجع الحبّ وفي قلوب الدنيا استوطنت الحرب

الطفل في المغارة وأمّه مريم وجهان يبكيان
وإنّني أصلّي

الغضب الساطع آت
La còlera encegadora arriba,
الغضب الساطع آت
الغضب الساطع آت ، وأنا كلّي إيمان
la còlera encegadora arriba i jo sóc tot fe.
الغضب الساطع آت ، سأمرّ على الأحزان
La còlera encegadora arriba i passaré per damunt de les tristors.
الغضب الساطع آت ، وأنا كلّي إيمان
الغضب الساطع آت ، سأمرّ على الأحزان

من كلّ طريق آت
Arriba per tots els camins,
بجياد الرهبة آت
arriba amb els poltres del terror,
من كلّ طريق آت
بجياد الرهبة آت
وكوجه الله الغامر آت , آت , آت
arriba com el rostre de Déu que tot ho nega
الغضب الساطع آت ، وأنا كلّي إيمان
الغضب الساطع آت ، سأمرّ على الأحزان
الغضب الساطع آت ، وأنا كلّي إيمان
الغضب الساطع آت ، سأمرّ على الأحزان
من كلّ طريق آت
بجياد الرهبة آت
من كلّ طريق آت
بجياد الرهبة آت
وكوجه الله الغامر آت , آت , آت

لن يقفل باب مدينتنا فأنا ذاهبة لأصلّي
No tancaran la porta de la nostra ciutat quan jo hi vagi a pregar.
سأدقّ على الأبواب
Trucaré a les portes
وسأفتح الأبواب
i les obriré,
وستغسل ، يا نهر الأردن ، وجهي بمياه قدسية
i el riu Jordà rentarà la meva cara amb aigües beneïdes,
وسنمحو، يا نهر الأردن ، آثار القدم الهمجيّة
i esborrarem, riu Jordà, les petjades del peu salvatge.

الغضب الساطع آت
بجياد الرهبة آت
الغضب الساطع آت
بجياد الرهبة آت
وسيهزم وجه القوّة
I derrotarà la cara de la força.
سيهزم وجه القوّة
سيهزم وجه القوّة

البيت لنا والقدس لنا
La casa és nostra i Jerusalem és nostra
البيت لنا والقدس لنا
وبأيدينا سنعيد بهاء القدس
amb les nostres mans portarem l'esplendor a Jerusalem,
بأيدينا للقدس سلام
amb les nostres mans, la pau per a Jerusalem,
بأيدينا للقدس سلام
بأيدينا للقدس سلام
للقدس سلام آت
la pau per Jerusalem.
للقدس سلام آت
للقدس سلام آت ,آت ,آت