Bon any 2959!, desitja el poble amazic

Nationalia

14/01/2009

Els amazics celebren el seu any nou, el Yennayer · Els membres del poble nord-africà reivindiquen des de fa anys que la data sigui declarada festa oficial o Patrimoni de la Humanitat · El MAK es manifesta per reivindicar l'autonomia de la Cabília.

Els amazics d'arreu del món celebren aquesta setmana el Yennayer, l'any nou del seu calendari tradicional. Depenent de l'indret, entre els dies 12 i 14 de gener es fan les festes que marquen l'inici de l'any 2959 d'aquest calendari, que no coincideix pas amb l'islàmic, també molt estès al nord de l'Àfrica. I com cada any, torna a aparèixer la qüestió de la declaració del Yennayer com a dia festiu als estats de la ribera sud de la Mediterrània, una vella reclamació de les entitats amazigues.

Al diari digital Kabyle.com es pot llegir un complet article sobre la petició del moviment amazic per tal que el Yennayer sigui reconegut oficialment als estats on se celebra tradicionalment (el Marroc i Algèria sobretot). Malgrat les gestions en aquest sentit, el Yennayer encara no hi és dia festiu, contràriament al que passa amb l'any nou islàmic. Els amazics, però, també s'han mogut (de moment, sense èxit) perquè la UNESCO inclogui el Yennayer a la seva llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Argumenten que, avui dia, la festa no sols se celebra al Magrib sinó també a d'altres indrets del món on els amazics emigrats són nombrosos (els Països Catalans o Occitània en són bons exemples).

Els autonomistes cabilencs hi fan coincidir una manifestació

La reivindicació al voltant del Yennayer és cultural, però també política. A la Cabília, territori de majoria amaziga del nord d'Algèria, el Moviment per l'Autonomia de la Cabília (MAK) va aprofitar la celebració de l'any nou amazic per manifestar-se dilluns. Els partidaris del MAK van reclamar l'autonomia de la Cabília, van reivindicar l'ensenyament en amazic (que és reconegut com a llengua nacional, però no pas oficial, a la Constitució algeriana) i van retreure al Govern d'Algèria el que ells entenen que és una política deliberada d'empobriment del seu país.

Un calendari amb flaire llatina i cronologia egípcia

El mot yennayer deriva, com el mot “gener”, del llatí januarius. Això és perquè el calendari tradicional amazic és, de fet, el mateix que es va emprar a Europa fins a la reforma del papa Gregori XIII: el calendari julià. Tots els noms del calendari amazic són directament derivats dels llatins, un testimoni de la influència romana a l'Àfrica del Nord: yennayer, furar, meghres, yebrir, maggu, yunyu, yulyu, ghusht, shtember, tuber, nunember i dujember (formes en dialecte cabilenc; en d'altres variants amazigues varien lleugerament).

Aquesta setmana s'entra a l'any 2959, una data que té a veure amb l'antic Egipte. El calendari amazic utilitza convencionalment la data aproximada de l'ascensió al tron del faraó Shoshenq I (el 950 abans de Crist) com a any zero (i això, perquè Shoshenq era originari d'una tribu amaziga de la Cirenaica, a l'actual Líbia). Sumant el 2009 del calendari gregorià a aquest 950 anys extra s'obté la xifra de l'any actual segons la cronologia amaziga.

Més informació:

• Tamazgha.fr: Dossier amb informació sobre la celebració i la història del Yennayer
• El Khabar: Le Haut Commissariat à l'Amazighité œuvre à en faire une fête nationale
• Magharebia: Kabylia celebrates Yennayer
• Kabyle.com: Marche du MAK à Tizi-Ouzou : 1 millier de sympathisants dans la rue

La llengua amaziga i els amazics

Els amazighs són la població que habitava el Nord d'Àfrica abans de la invasió àrab del segle VII, en un territori que va des de les Illes Canàries i l'Oceà Atlàntic fins als límits occidentals d'Egipte; i des del Mediterrani, al Nord, fins als rius Senegal i Níger i el massís del Tibesti, al Sud.

Aquesta extensa zona geogràfica –amb l'exepció de les Illes Canàries– avui és habitada fonamentalment per població de llengua amazigha i de llengua àrab (que en bona part pot ser considerada població amazigha arabitzada sobretot lingüísticament). La presència de la llengua amazigha encara és important al Marroc (més d'un 50% de la població) i a Algèria (prop d'un 25% de la població) on habiten zones de poblament lingüístic amazigh compacte.

El nombre total de parlants de l'amazigh és d'uns 20 milions.

Pel que fa a les xifres de parlants cal tenir clar, però, que no hi ha estadístiques segures. El fet que l'amazigh no tingui una existència oficial en la majoria dels estats on és parlat és la causa de la manca d'estadístiques. A més, la situació de minorització a què està sotmesa aquesta llengua ha permés que molt sovint les persones amazighòfones hagin pogut constar com a arabòfones en alguns reculls parcials de dades. Les dades que donem són, doncs, tan sols les que hem extret de les estimacions més fiables a partir de les dades generals de població (Revista Tifinagh, Rabat, núm. 1, desembre de 1993-gener de 1994; Chaker 1990, Imazighen ass-a; Office Fédéral de Statistiques, Rapport sur le Maroc, 1990).

La llengua amazigha, denominada pels amazighs mateixos "tamazight" (el nom genèric dels amazighs és "imazighen", que vol dir "gent lliure"), és una llengua camitosemítica (o afroasiàtica) amb algunes característiques semblants a les llengües semítiques com l'hebreu i l'àrab en els aspectes fonètics i d'estructura morfològica, però força allunyada en el lèxic i en els morfemes utilitzats.

Al llarg dels segles la influència de l'àrab hi ha estat important (desigual segons els parlars, més intensa al nord i menys al sud). També s'hi pot percebre fàcilment la influència de la llengua llatina en el lèxic com a reflex d'un prolongat període de romanització.

Els principals parlars amazighs són: al nord el rifeny (tarifit, amb prop de dos milions de parlants) al nord del Marroc i el kabila o cabilenc (teqbailit) al nord d'Algèria. I més al sud, al Marroc, els dos altres dialectes principals, a més del rifeny, l'anomenat tamazight, parlat al nord de l'Atles marroquí i el tacelhit* (conegut pels noms àrabs i afrancesats "chelha" i "chleuh") del sud del Marroc. I a la zona del Sàhara els tuareg (tamaceq*).

El tamaceq és l'únic parlar que ha conservat fins avui l'antiga escriptura (anomenada "tifinagh" i segurament derivada de l'antiga escriptura líbica). D'altra banda, el tacelhit és el parlar amb més tradició literària: se'n conserven escrits del segle XVI en grafia àrab. El teqbailit és el parlar que ha rebut un impuls modern principal en l'edició de revistes i llibres, reivindicació en l'ús social, etc. Finalment cal esmentar també que el tarifit (que és el parlar que hem treballat en aquest llibre) és principalment la llengua de les muntanyes del Rif i contrades veïnes, una àrea que ha donat una gran part de la població nord-africana emigrada a Europa en els darrers anys. El taqer'act, parlar recollit en el nostre lèxic, es pot considerar com el tamazight de la zona pròxima al Rif estricte, la regió de Nador-Melilla (regió de Kela'ia o del iqer'ayen).

Actualment l'amazigh s'escriu principalment amb alfabet llatí. Existeix també una utilització creixent, per a usos principalment simbòlics, de l'alfabet tifinagh (en la versió actualitzada anomenada neotifinagh, ja que aquest antic alfabet ha estat enriquit amb alguns signes complementaris per a adaptar-lo als usos actuals).

Malgrat la dependència política dels països africans on l'amazigh és parlat, tan sols és oficial als estats del Níger i de Malí (on habiten els tuareg que parlen com sabem el dialecte amazigh anomenat tamaceq). Al Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Mauritània i el Txad, la llengua amazigh no té cap mena d'estatus polític. Aquesta situació ha anat generant com a resposta un important moviment reivindicatiu especialment viu a Algèria i al Marroc. Recentment a Algèria, després d'un boicot a Cabília que va durar més de set mesos i que va paralitzar totes les escoles i la Universitat del país, en reivindicació del reconeixement de l'amazigh com a llengua nacional i la seva introducció a l'ensenyament, es va crear el 28 de maig de 1995 un "Alt Comissariat de l'Amazighitat" amb l'objectiu de rehabilitar la cultura amazigha com a "component fonamental" de la identitat algeriana i de preparar la introducció de la llengua amazigha a l'escola a partir de la tardor.

El coneixement i l'estudi de la llengua amazigha no és tan sols important per raons de veïnatge geogràfic i de contacte amb la població immigrada al nostre país sinó també per raons històriques, ja que foren justament poblacions amazighes les que poblaren la Catalunya Nova (incloent-hi el País Valencià i les Illes) durant segles.

Esperem que aquest llibre sigui un instrument útil per a desenvolupar uns coneixements i una solidaritat mutus entre uns pobles fins ara massa desconeguts d'una riba a l'altra d'aquest gran espai nostre i que esperem que esdevingui un veritable "pont de mar blava".

* Nota: Cal llegir la "c" amazigha com "x" catalana; així cal llegir, aproximadament: "taixelhit" i "tamaixec".

[1995 Tilmatine i altres] = Timaltine, M; El Molghy, A.; Castellanos, C.; Banhakeia, H., La llengua rifenya (Tulayt tarifit), Bellaterra, Universitat Autònoma, Servei de Publicacions, Departament de Traducció i d'Interpretació, 1995.

Notes del blogaire

1. Amazigh. Sembla que l'opció gràfica proposada en català hauria de ser amazic, -iga.

2. Tuareg. En els diccionaris normatius l'accentuació d'aquest mot és aguda. [GEC] Individu d'un poble nord-africà de raça berber amb fort mestissatge amb negres sudanesos.

Recerca a Google: la llengua rifenya.